Moment de la plantada de l'arbre Júpiter

Viladrau. (Redacció) - La plantada simbòlica d’un arbre de Júpiter davant de les escoles per part dels alumnes de Cicle Mitjà ha estat acompanyada de les cançons de la coral infantil de Viladrau i de la música de John William Mckissock. Amb aquesta diada festiva s’acaben les activitats de la Festa de l’Arbre d’enguany. Més de 150 persones han acompanyat la plantada d’aquest arbre davant de l’actual escola com un acte també de comiat ja que el curs que ve s’estrenarà en nou equipament escolar. S’han exhaurit els llibrets editats per a la ocasió, sobre la riquesa forestal de Viladrau -Parc Natural del Montseny- i treballats per l’escola de la població.

Diana Puig

Josep Sansalvador. (CB Viladrau) - "Ara la mare ha de lluitar contra un drac molt dolent i amb l'ajuda de tots hem d'aconseguir derrotar-lo i..." I així començava el conte que la Diana s'acabava d'inventar per a fer més entenedora la malaltia que li havien diagnosticat el passat octubre. "És un drac molt dolent, però nosaltres...", continuava i s'allargava una mica més. Llavors ens mirava, com si esperés la nostra aprovació, i se sentia satisfeta d'aquella pensada.

El drac del seu conte ha estat realment ferotge, però es deu haver sentit ferit moltíssimes vegades per aquesta lluitadora tan perseverant que ha estat la Diana i hem de voler creure que la unió de l'exèrcit sota les seves ordres –família, amics, companys, coneguts...- li ha prestat el millor dels serveis possibles.

Seguint amb el teu drac particular, podríem dir que se t'ha emportat. Tot i així, el legat que ens deixes ningú no ens el pot robar.

L'AMPA del col•legi de Viladrau, el Club Bàsquet Viladrau, la Comissió de firaires de la Fira de la castanya... totes aquestes entitats hem pogut comptar amb la teva aportació. I és que et vares convertir en una autèntica viladrauenca, una nouvinguda que va copsar que moltes vegades les coses no cauen del cel, sinó que hem de treballar-les; que no n'hi ha prou amb creuar-se de braços i esperar que es moguin els altres. Quantes vegades hem dit que som les mateixes cares en tants llocs diferents i no per això hem abandonat!

Després d'això no és d'estranyar que la porta de casa vostra s'obrís i es tanqués tantes vegades cada dia, que el timbre sonés quasi com una melodia ininterrompuda, que els telèfons fix i mòbils traguessin fum. Tingueu per segur, també, que darrere la corrua constant de visites hi ha hagut moltes persones que els han mancat les forces per creuar el vostre llindar, i moltes més que els pensaments han passat per davant de les accions.

Les llàgrimes de tristor i la ràbia davant la impotència –sempre a esquenes vostres- han anat agafades de la mà amb moments de rialles, de projectes futurs i notícies que et fèiem arribar a diari, talment no estigués passant res d'important per les entranyes del teu cos. Els dies sabem que se t'estaven fent llarguíssims i monòtons, amb tanta incomoditat i tanta col•lecció de medicaments, però per a nosaltres, els qui t'estimem i t'apreciem, els mesos ens han passat volant.

Sembla que era abans d'ahir que vares fer-nos partícips de la teva situació: "Tinc càncer". Així de clar, amb totes les seves lletres. A cadascú li ho vares fer arribar d'una manera o altra, però sense embuts, sense deixar espai a les xerrameques xiuxiuejades. I a mi, després d'esbatanar-ho amb la força de qui obre uns finestrons que s'encallen, em vares empènyer a anar a fer-la petar a un bar.

T'has de sentir molt cofoia de les persones que han anat donant un xic o molt del seu temps per a la teva causa. Sobretot, perquè això només s'obté en guanyar-se el cor dels altres.

Ara, m'imagino, que si et poguessis adreçar a tots els presents, com l'amfitriona de la trobada que ets, ens diries que fora les cares tristes, que ànims, que cal mirar endavant; i ben segur que ens remarcaries que fem costat a en Xevi i a l'Adrià, que no saps com però que no para de créixer i amb pocs mesos el calçat li queda petit. Som humans i el que sentim ho exterioritzem d'una manera o altra, però saps a l'avançada que ens tindran quan calgui o ho desitgin.

LADY DI –que així és com t'havia batejat un company de la junta de bàsquet– has deixat un tron al menjador de casa vostra, al qual ens semblarà veure-t'hi asseguda. D'igual manera passarà en molts indrets o situacions on habitualment coincidíem. I la junta del Club Bàsquet Viladrau, en les reunions anuals, et reviurà amorrada al paper mentre escrius els acords presos sobre la marxa –com la secretària més eficient que presumies ser-, aixecant els ulls inquisidors per damunt de les ulleres i deixant anar de tant en tant un sec: "Nen, no corris tant, que no tinc temps d'apuntar-ho tot".

Diana, tu sí que has corregut i no ens han deixat temps per dir que afluixessis.

Foto: Nacho López

Viladrau. (Redacció) - L’Albert López, la Laia Masnou i l’Alba Casals, alumes de l’Aula de Música de Viladrau, varen participar el passat 18 de desembre en el Concert de Nadal que va oferir l’Orquestra Jove de la Selva. El concert va comptar amb la participació de l’Ensemble de guitarres, del que formen part l’Albert, la Laia i l’Alba, que van oferir cinc peces musicals d’autors que van des de J.A. Muro, H. Curtain i Vivaldi. També va comptar amb l’Orquestra d’inicials que varen oferir obres de Patt Legg, Alan Arnold i Joan Alfaras i l’Orquestra de corda amb obres de Harald Genzmer i Joaquim Serra.

Per finalitzar l’acte va haver-hi l’actuació conjunta de totes les formacions participants en el concert que ens varen oferir tres nadales, Joy to the world (G.F. Haendel), Silent Night (Franz Gruber) i la tradicional Jingle Bells.

Un molt bon espectacle que va fer gaudir a tot el públic que va omplir l’auditori de La Societat de Maçanet de la Selva.

Foto: Ricard Argenter

Viladrau. (Redacció) - El proper 17 i 18 de desembre, Ricard Argenter, recent guanyador de la Copa Gironina de BTT a la categoria master 50, i Víctor Bermejo correran com a pilot i coplilot, respectivament, el X Rallye d'Hivern de Viladrau, puntuable per la Challenge Europea de regularitat de cotxes clàssics. Hi participaran amb un Seat 600 L de color blanc, que portarà el logotip de La Marató, i que recorrerà tres etapes de 500 km per les carreteres de la comarca d'Osona i la Selva per recaptar fons per La Marató.

L’activitat compta amb el suport de Ganduls BTT Viladrau, Moto Club Viladrau i l’Associació de dones de Viladrau.

A banda del rallye, cal destacar que el proper dissabte 17 de desembre, el Club Bàsquet Viladrau tancarà la recaptació de diners mitjançant l'aportació econòmica resultant de la venda de cafès durant els partits de bàsquet al Pavelló Municipal.

Unes 40 persones van assistir a la conferència

Viladrau. (Redacció) - El passat cap de setmana l’ajuntament i les seves respectives àrees de salut i joventut van donar el tret de sortida a les activitats solidaries.

El divendres amb una conferència de sensibilització i difusió sobre la regeneració i trasplantaments d’òrgans, cèl•lules i teixits a la Sala Salvador Espriu (Can Sià). L’emotiva experiència personal d’un parell de vilatanes va tancar l’activitat.

El diumenge, novament a la Sala Salvador Espriu, va ser el torn de la quina solidària, activitat amb la que van col•laborar un munt d’establiments del poble i que va aconseguir recaptar 340€.

A declaracions a ViladrauDigital.com, l’Ajuntament de Viladrau vol agrair a totes aquelles persones, entitats i empreses que enguany s’han solidaritzat amb La Marató.

Viladrau. (Redacció) - El CB Viladrau valora molt positivament la recollida d’aliments realitzada al poble dins de la campanya de Càritas Catalunya i la Fundació del Bàsquet Català. El club ha aconseguit recaptar la remarcable quantitat de 323,061 quilograms d’aliments, xifra que segons alguns membres de la junta, els ha deixat eufòrics.

Tot i assegurar que aquesta no és la solució definitiva al gran problema de la fam, el club podrà ajudar a alleugerir-lo durant uns quants dies.

Per tancar aquesta campanya, el CB Viladrau ha volgut fer esment del desig de moltes persones que han manifestat que aquest acte de solidaritat s’ha de repetir l’any vinent.

Càritas Catalunya de Vic, per mitjà de mossèn Joan, s’ha fet càrrec del transport de les caixes d’aliments.

A continuació teniu la quantitat exacte dels productes recollits en pes net:

Galetes i derivats: 5,039 kg./ Tonyina, musclos i sardines: 6,015 kg./ Sucs fruita: 8,625 kg./ Tomàquet triturat: 3,620 kg./ Sucre: 12 kg./ Cigrons: 12,700 kg./ Farina de blat i sèmola: 1,500kg./ Llenties cuites: 18,910 kg./ Mongetes cuites: 8,310 kg./ Pasta: 29 kg./ Arròs: 48 kg./ Oli: 35 l./ Llet (natural, desnatada i infantil): 120 l./ Cereals: 2,400 kg./ Pinya i préssec en almívar: 3,577 kg./ Pèsols: 0,390 gr./ Brou: 3 l./ Mel: 0,350 kg./ Pebrot: 1,390 kg./ Olives: 1,430 kg./ Cacau en pols: 0,578 kg./ Xampinyons: 0,355 kg./ Torró xocolata: 0,100 gr./ Puré: 0,230 kg./ Melmelada: 0,340 kg./ Espàrrecs: 0,885 kg.

Roser Bofill

Viladrau. (Redacció) - Roser Bofill ha mort aquest matí a la seva casa de Barcelona després d’uns mesos de convalescència. Bofill va dedicar tota la seva vida professional al periodisme. Va dirigir Foc Nou des de 1974; el 2000 va passar a ser-ne la editora. També va ser presidenta de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) entre 1989 i 1992.

El 1956 va començar a El Ciervo, on va ser redactora en cap fins al 1990. Aquell any va passar a compartir la direcció amb el seu marit, el periodista Llorenç Gomis. Des de 2006, després de la mort de Gomis, va ser la directora única. El Ciervo compleix aquest any 60 anys d’història. És la revista cultural independent de trajectòria ininterrumpida més antiga d’Espanya. Era també membre del consell editorial de la revista Dialogal.

Roser Bofill (Barcelona, 1931) va estudiar periodisme en una de les primeres promocions de l’escola del CIC a Barcelona. Va ser professora de periodisme religiós a la facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramón Llull.

Era autora dels llibres Creo, ayuda mi poca fe (Desclée de Brouwer, 1975), El dia d’avui (Publicacions Abadia de Montserrat, 1983), Tiempo de Dios (Sígueme, 1985), Boira baixa (Saó, 1996) y Quédate con nosotros (Desclée de Brouwer, 2001). Durant anys va col·laborar amb les revistes Misión Abierta i la valenciana Saó.

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat Pasqual Maragall. L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va concedir el 2008 el premi Rosa del Desert 2008 per 50 anys de dedicació constant al periodisme amb rigor i honestedat.

El 2003 va rebre un premi especial de l’Associació. També va presidir l’Associació d'Amics del Montseny.

Roser Bofill era vídua de Llorenç Gomis, tenia quatre filles i nou néts.

Foto: Nacho López

Viladrau. (Redacció) - L’Albert López, la Laia Masnou i l’Alba Casals alumes de guitarra de l’Aula de Música de Viladrau, es varen estrenar el passat 24 de Setembre com a membres de l’Ensemble de guitarres, una de les seves formacions. L’Aula de Musica de Viladrau està treballant per tal que la tasca educativa que es porta a terme dins l’horari lectiu es pugui visualitzar de manera pràctica i real en concerts i activitats diverses i compartir amb altres nens i joves de la comarca i comarques properes tots els aprenentatges i vivències musicals.

El concert va tenir a més de la participació de l’Ensemble de guitarres, la del grup d’inicials, membres que s’inicien amb instruments de corda i vent el grup de Cordes grans que varen ser els encarregats de fer la cloenda de l’acte sota la direcció dels directors Càndid Rodríguez i Joan Furió

L’orquestra, creada l’any 2000, ofereix una formació orquestral integral als joves estudiants, que, pel seu nivell, encara no tenen cabuda en les orquestres professionals. L'Orquestra enriqueix la tasca de les escoles de música i dels Ajuntaments, convidant als músics a seguir els seus estudis superiors orquestrals.